«Els déus marquen el destí de les persones», aqueixa és la lliçó que extraiem de la mitologia clàssica. Com si estiguérem duts per una misteriosa predestinació, indefugible. Predestinació o camí marcat que xoca frontalment amb el concepte de «llibertat», tan nostre, tan del nostre temps. El destí, en els temps antics, sembla que era en realitat el costum, el consens social, els valors del moment, decididament tancats, inflexibles, rígids, inalterables..., que la Història, en la seua evolució i progrés, ha demostrat que són canviables, modificables. Per tant, una reinterpretació, segons els valors actuals, dels mites clàssics, es fa necessària, i és el que ens mostra i proposa aquesta obra: «Una dona, dos dones, tres dones...».